|
A nivell europeu
existeix des de ja fa uns anys un moviment anomenat "equal pay day". Aquest moviment reivindica
la igualtat salarial entre homes i dones i estableix el dia 31 de març com a
dia simbòlic, ja que les dones han de treballar fins al dia esmentat per a
arribar a percebre el mateix salari que els homes havien obtingut a 31 de
desembre de l'any anterior.
La diferència salarial a
Catalunya en molts trams supera el 30%. Ser dona jove significa guanyar entre
2.810€ i 4.429€ anuals menys que els homes joves, i aquesta situació no fa més
que agreujar-se a mesura que passen els anys, ja que les diferències no fan més
que augmentar entre homes i dones a mesura que s'evoluciona en la carrera
professional respectiva. Aquesta situació es tradueix en un menor poder
adquisitiu, en més dependència i en la incapacitat d'emancipar-se. Els salaris
baixos, són una de les fons de l'exclusió social.
Amb la situació de crisis actual, el col·lectiu
femení doncs, pateix especialment les dificultats econòmiques, i és per aquest
motiu que des de la Plataforma ACTUA creiem fonamental que la igualtat salarial
sigui un fet i no una promesa.
Per això vàrem sortir a la plaça Santa jaume i vàrem montar una carrera on la meta era el salari digne.
Algunes
dades:
-
Sabies que les dones tenim una taxa d'ocupació gairebé 20 punts per sota que la
masculina?
-
Sabies que hi ha edats en que les dones joves cobrem més d'un 70% menys que la
mitjana?
- Sabies que el 21'2% de les
dones que han patit assetjament sexual són les que tenen entre 16 i 24 anys?
Idees força:
- Denunciem la situació que pateixen
les i els joves en aquest moments de crisi en el mercat laboral, fent èmfasi en
la doble discriminació de les dones joves. Pel que fa a salaris, tipus de
feines, temporalitat, etc., no hem assolit ni de bon tros la igualtat real
entre homes i dones.
- El jovent català avui convivim
amb la precarietat. De fet, l'hem assumit i normalitzat fins al punt que és
l'únic model de relacions laborals que hem conegut
- La temporalitat, els baixos
salaris, el difícil accés a l'habitatge, directives europees que lluny de
millorar la situació proposen ampliar la jornada laboral a 65 hores, etcètera,
fan que les expectatives de millora les tinguem, si més no, aplaçades.
-
Els joves, però, no som l'únic collectiu que hem
normalitzat les diferències. Al 51% de la població ens resulten familiars les
esmentades discriminacions, i és que en qualsevol aspecte, en el moment en que
introduïm la variable "dona", les condicions empitjoren i les alarmes es
disparen.
- Les dones estem discriminades
en el mercat laboral, i les joves continuem patint una doble discriminació pel
fet de ser dones i ser joves. Fet que s'agreuja si a més de ser dona i jove, s'és migrant,
procedent de la perifèria, lesbiana, transsexual, amb algun tipus de
discapacitat, i un llarg etcètera.
- Les feines que tenim uns i altres tampoc són les
mateixes: el 84'3% de les dones de 16 a 35 anys treballen en el
sector serveis (front al 51'5% dels homes). Les dones tenim els llocs de feina
pitjor remunerats, menys protegits, amb més temporalitat i menys valorats socialment.
És per això que en moments en què l'atur torna al podi de les preocupacions,
les primeres a patir-ho som les treballadores més joves.
Propostes:
- El
Govern de la Generalitat i el Govern de l'estat han dedefensar els drets socials
incrementant la despesa social: la crisi no pot servir d'excusa per retallar
els serveis i les prestacions socials. Els serveis públics de benestar tenen un
gran impacte de gènere directe i indirecte.
- La millora dels salaris més baixos, especialment aquells
que estan per sota dels mil euros, suposaria una millora pel conjunt de la
classe treballadora, però és evident que tindria una repercussió molt alta
entre les dones joves.
- Cal fer emergir públiques les dades sobre mercat laboral
i dona jove. Avui, les dones joves no sabem realment quina és la nostra
situació.
- Que les polítiques de canvi cap a un nou model productiu
abordin les desigualtats entre dones i homes que genera un repartiment injust
del treball reproductiu, és a dir, el de la cura de les persones i del treball
domèstic, tot incorporant els efectes que té sobre les oportunitats
professionals de les dones.
La igualtat d'oportunitats no pot quedar com una tendre declaració
d'intencions, ha de ser una realitat palpable. Eines com els Plans d'Igualtat,
han de ser obligatòries per a les empreses, no només les grans sinó també les
Pyme.
|
Activitats 
Resum de l'activitat 
